martes, 31 de mayo de 2011

Barcelona ¿Quieres ser Mosso d´Escuadra?

La policía autonómica Catalana, ha sido crítica en muchos altercados, los últimos lo vimos en la concentración "pacifica" de Plaza de Catalunya: Aquí.

Todo el desalojo "salio de las oficinas del Fútbol Club Barcelona", para evitar que la concentración pudiera empañar su posible celebración de la copa de Europa (soy de Barcelona pero viendo como se comportan con sus ciudadanos, ojalá hubieran perdido)

Vemos como los Mossos se jactaban de sus acciones en Facebook:


Estado en el que quedó un periodista, si señores en "toda guerra" se respetan a los periodistas, el Barcelona no se libran ni ellos:




Pues hemos conseguido con nuestras continuas denuncias, que el Comité Europeo contra las Torturas, se haga eco y pida realizar una investigación internacional al cuerpo de Mossos d´Escuadra de la Generalitat de Cataluyna. Aquí.

Para los que aún quieran entrar en el cuerpo y para los que no se crean lo aquí expuesto, "para muestra un botón":


Aquí os dejamos unas fotografías de unos "Señores" para ver si alguien puede identificarlos y aportar sus nombres para poder realizar las correspondientes denuncias por violencia policial en la manifestación del día 27 de este mes en Plaza Catalunya:
Carta anònima d'un Mosso d'Esquadra (Idioma original Catalán)

Un agent dels Mossos d'Esquadra ens va fer arribar anònimament una carta, on criticava l'actuació policial efectuada el dia anterior a Lleida i Barcelona, perquè fos llegida en públic després de la cassolada del passat dissabte 28 de febrer, ja que ell, per por a les represàlies, no ho podia fer. La reproduïm a continuació:

CARTA ANÒNIMA D'UN MOSSO D'ESQUADRA
Bones a tots els ciutadans i ciutadanes lliures,
Em presentaré com a ciutadà anònim perquè sóc Mosso d'Esquadra i la llibertat d'expressió interna del Cos no em deixa un altre camí que aquest anonimat que detesto.
Us volia transmetre la meva indignació per tot el que hem viscut en aquests tretze dies, però sobretot pels fets esdevinguts ahir en el desallotjament de Barcelona i de Lleida.
Fa molts anys que vaig accedir al Cos de Mossos i ho vaig fer creient que en una democràcia la policia és un servei públic vital per la convivència.
Un servei públic que ha d'estar al costat de tots els ciutadans i ciutadanes que creiem en la llibertat lligada a la responsabilitat. Un servei públic que ha d'atendre la prevenció dels delictes i la seva persecució, entre d'altres coses, i sempre, tal i com ens ho van ensenyar a l'escola de policia, amb els principis de CONGRUÈNCIA, OPORTUNITAT I PROPORCIONALITAT establerts amb la constitució que els nostres pares i mares van refrendar.
Ahir vaig plorar. Molt. Primer d'indignació i ràbia al veure com tot un seguit de ciutadans i ciutadanes que es manifestaven de forma pacífica van ser breutalment apallissats; després de vergonya; perquè, que els hi explicaré ara als meus fills si em pregunten sobre les càrregues efectuades? I al meu veí? I al meu amic?
Sóc un ciutadà més, sóc un indignat més, crec en la llibertat i en la no violència, de fet se'm va ensenyar a l'escola de policia. I jo li pregunto al conseller Puig: i vostè hi creu? Com va poder donar una ordre com la que va donar? Així vol garantir el respecte que tots els mossos volem dels nostres conciutadans?
Ahir no ens vam guanyar cap respecte. Ho sento, però algú ho havia de dir. Ahir vam trencar a pals el que és una revolta del pensament crític i pacifista. Ahir el conseller Puig va aconseguir que els antiavalots fessin avalots. Ahir el conseller va aconseguir indignar-me a mi, a la meva família, als meus amics i veïns, a molts d'altres companys del cos, que per por a les represàlies internes no volen pronunciar-se.
Ahir els sindicats de Mossos no van emetre els seus comunicats amb contundència en contra d'aquella operació macabra contra ciutadans i ciutadanes, però és clar, per si no ho sabeu, al juliol hi ha eleccions sindicals al Cos, i de la mateixa forma que en el món de la política, val més un vot que una persona.
El respecte que demanem, conseller, el guanyarem amb el treball diari, amb la proximitat amb la ciutadania de la qual també en formem part, perquè els nostres fills van a l'escola i comparteixen vivències amb d'altres nens i nenes, comprem en els mateixos mercats i comerços, ens sentim estafats per la classe política, per les grans corporacions i bancs.
És per tot això que no entenc l'operació policial engegada ahir per desallotjar ciutadans i ciutadanes que de forma pacífica han estat movent la consciència col·lectiva per demanar transparència en els institucions que emanen del poble. Per demanar una democràcia participativa en tots aquells factors que afecten a les nostres vides, per demanar justícia, per demanar la persecució de tots aquells polítics que fent ús dels seus càrrecs han estat corruptes, que la jubilació d'un polític sigui la de qualsevol altre ciutadà, que no tinguin duplicitat de càrrecs i sous. En definitiva, que el polític sigui un ciutadà més, que de forma lliure i responsable col treballar en el món de ella política i pel poble.
Avui continuo plorant quan em venen a la ment les terribles imatges d'ahir, i que vostè, conseller, va intentar justificar davant de la premsa. Des de la meva modesta opinió: no hi ha justificació possible en aquella intervenció. Vostè no està a l'alçada de representar el Cos de Mossos. Vull un comandament que faci de cirurgià, que amb cura i respecte tregui qualsevol element que trenqui la convivència pacífica de la societat, no vull un carnisser, no m'agrada la sang.
Jo sóc un ciutadà, jo treballo de Mosso d'Esquadra, jo vull una policia al servei del poble i no del polític de torn. Jo he triat estar al costat del poble, del meu veí, del meu amic, dels meus conciutadans, de lluitar amb ells per la via pacífica i sense violència per assolir un món més just, un món on tothom hi tingui cabuda, on la participació no sigui tant sols la llençada d'una papereta dins d'una urna, vull pensar i vull sentir, per sobre de tot, un futur millor pels meus fills. O és que potser, conseller, vostè no ho vol?
Alerta! Conseller i polítics de diversos colors, l'era dels crits dels silencis s'acaba, ara s'inicia el temps de les veus que s'alcen sense violència i que us reclamen: RESPONSABILITAT I HONESTEDAT.
F:John Doe